Per què ens fem aquestes preguntes? Perquè la web 2.0 ha posat de manifest
una realitat actual que engloba una manera nova de processar, crear i
interaccionar amb la informació. Així doncs, ens ha fet qüestionar la
modernitat de les institucions educatives en relació amb la seva qualitat i
adequació dels serveis que fan en sintonia amb les necessitats dels nous temps.
Llavors, sí, cal una transformació. Recordem que l’escola va sorgir amb la
Revolució Industrial per cobrir una necessitat: donar a conèixer i ensenyar a
utilitzar una nova tecnologia (llegir i escriure). Doncs bé, l’educació actual
ha de fer el mateix amb aquesta mena de revolució digital.
Els canvis que s’han de donar han de ser conseqüents amb el món actual que
es defineix amb mots que expressen: flexibilitat, pluralitat, versatilitat,
rapidesa, col·lectivitat, interdisciplinarietat, etc.
Tots aquests són mots que defineixen una nova generació de joves nascuts al
final del segle XX, i és anomenada generació Einstein. Han crescut amb tecnologia
i s’han adaptat a l’evolució d’aquesta, tot això els ha dotat d’una manera de
processar la informació semblant a la d’Einstein: creativitat i
multidisciplinària. Boschma (2007) citat per Cabero 2010, p 15.
M’he de situar en aquest col·lectiu i hem fa reflexionar sobre diferències
que observo entre la meva generació i la dels meus pares quan manegen un
ordinador. Tal vegada, les diferències no són perquè jo hagi emprat més l’ordinador
que ells, sinó perquè tenc una altra manera d’entendre com funciona la
tecnologia i processar la informació.
Tornant al terme web 2.0. a
continuació adjunt un esquema que l’explica:
Esquema fet en conjunt a classe |
Mentre que la web 1.0 era una plataforma estàtica de lectura del material
creat per un expert, la web 2.0 és l’actual, és l’Internet dels nostres temps
al qual els joves estan adaptats perfectament. Participen en rets socials,
comenten i comparteixen articles, tenen plataformes on expressar-se i múltiples
fonts on aprendre. Generant contingut a més de consumir.
La tasca del docent és la d’abraçar aquesta realitat i crear una educació
2.0 on es pot explotar el potencial dels alumnes i el de la tecnologia.
Cabero (2010) defineix l’educació 2.0 com aquella que té en compte les
noves característiques (cognitives, actitudinals i socials) dels alumnes, i la
possibilitat que les noves eines de comunicació ofereixen.
Però nosaltres considerem, com Castaño i altres (2008) citat per Cabero
2010 p 22, que l’educació 2.0 és més bé una actitud, una revolució social que
cerca la participació a través d’aplicacions i serveis oberts.
Quant treballem amb tecnologia el que és imprescindible és que el docent
faci una selecció d’eines adequades per a que els alumnes puguin crear
coneixement de manera multimèdia. Això aporta noves oportunitats de metodologia
més adients tenint en compte el perfil de percepció de la informació dels
alumnes del segle XXI.
Requereix canviar el sistema educatiu per a que l’aprenentatge sigui de
caire col·laboratiu i cooperatiu, front al competitiu, perquè és així com els
alumnes estan acostumats a relacionar-se entre ells i en la Red fora de les
instal·lacions educatives. Aquesta cultura de col·laboració, on l’intercanvi
d’informació i construcció conjunta de coneixements es converteix en la peça
clau del desenvolupament del procés educatiu (Cabero, 2010).
Les possibilitats de creació són il·limitades sempre que compleixin un
respecte d’autories i llicències. També el professor pot crear els seus
recursos atenent les necessitats del seu grup-classe, per crear sistemes de
comunicació amb les famílies, per col·laborar entre escoles, dur un blog com a
eina de reflexió personal, etc.
Hi ha escoletes que comencen a utilitzar Blogger per dur un diari de classe
i per a comunicar-se amb les famílies i altres escoles. És un exemple el blog de
S’olivera.
Vull reprendre una entrada que vaig fer al blog de tercer on parlo del meu
mestre ideal per comprovar si tot el que estic defensant ara ja em rondava el
cap. He assenyalat en negreta les característiques que penso que tenen més a
veure amb les descripcions que estic fent.
Creació pròpia |
A continuació adjunt un esquema que resumeix el terme Web 2.0 en relació
amb l’educació:
Mentre escrivia tot això he agafat consciència que un dia, quan sigui
mestra, hauré d’aplicar-ho i la dificultat que comporta, també estic en certa
mesura agraïda d’haver nascut en aquesta època perquè ara utilitzo les
tecnologies amb molta facilitat, tot i que arribarà un dia el qual em costi
estar actualitzada.
Referències
bibliogràfiques:
- Suvires García, M.A. y Ruiz Galacho, S.(2011): "Derechos
de autor y propiedad intelectual en Internet paraeducación". En: J. Ruiz
Palmero y J. Sánchez Rodríguez (Coors.). Buenasprácticas con TIC para la
investigación y la docencia. Málaga: Universidad deMálaga.
-
Sangrà Morer (2014): La función educativa del “otro” en red. Visitada. URL http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-del-otro-en-red.html (visitada
el 10 d’octubre de 2014).
-
Maria Rosselló, E. (2014): La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas
(traducció de George Siemens,2010).URLhttp://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html (visitada
dia 10 d’octubre de 2014)
No hay comentarios:
Publicar un comentario