El meu PLE, 2014

Al llarg d'aquests anys d'estudis universitaris, totes les companyes hem aprés a utilitzar diferents eines digitals que ens han sigut útils per dur a terme els nostres treballs i recerques.

Aquestes eines han format part del nostre procés d'aprenentatge i cadascuna ens ha ajudat a aprendre diferents aspectes.

Per tot això, en aquesta setmana, l'entrada del blog tracta sobre el nostre PLE digital. Les sigles PLE es refereixen a l’Entorn Personal d’Aprenentatge i, quan parlem de PLE digital, és aquell que implica totes aquestes eines de les que parlava abans que ens ha ajudat a fer recerca, a editar o elaborar i a compartir

informació.

Estem tant acostumats a manejar tecnologia a les nostres vides que no parem atenció a considerar la quantitat d'eines que fem servir digitalment. 

La realitat és que moltes d'aquestes cauen en desús i unes altres desperten gran interès o, fins i tot, addicció en nosaltres. Analitzar el nostre PLE és una tasca que no només és útil per a mestres, penso que tothom ho hauria de plantejar. Quines de les pàgines, programes i aplicacions faig servir quotidianament m'aporten beneficis? I, quines tenen efectes negatius o de poc valor?

Uns dels aspectes claus que ens ajuda a contestar aquestes preguntes és que siguin atractius visualment i també siguin intuïtius a l'hora de fer-los servir. En el meu cas, si més no, aquests aspectes han tingut forta importància. Comparant el PLE de primer amb el de avui dia, hi ha hagut canvis: algunes d'aquestes eines ja no les faig servir i unes altres ara s'han afegit. 

Per parlar del PLE podem fer ús de l’esquematització per dividir les eines digitals en tres grans blocs que podem trobar en Castañeda, L i Adell, J. (eds.). (2013). Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en la red. Alcory: Marfil. Disponible a la xarxa:

 “1) herramientas y estrategias de lectura: las fuentes de información a las que accedo que me ofrecen dicha información en forma de objeto o artefacto (mediatecas);

2) herramientas y estrategias de reflexión: los entornos o servicios en los que puedo transformar la información (sitios donde escribo, comento, analizo, recreo, publico), y

3) herramientas y estrategias de relación: entornos donde me relaciono con otras personas de/con las que aprendo”.

A continuació adjunto un esquema del PLE que vàrem incloure a una entrada del blog del primer any del Grau d’Educació Infantil:

D’altra banda, ara puc adjuntar un PLE actualitzat de quart any:

Feu click per veure la imatge més gran. Esquema realitzat amb Bubbl.us

Observant el nou PLE es perceben pocs canvis, l’explicació rau en el fet que he perfeccionat l’ús d’alguns i altres els he deixat d’utilitzar per diferents motius:

-       No m’he acordat per a què serveixen.

-       Mai els he arribat a dominar.

-       He trobat una altra eina de més qualitat/facilitat/recursos.

Quant a les eines que he afegit, faig contes que es degut a un parell de condicions tals com:

-       Fàcil accés a la informació que he guardat.

-       Puc manejar-ho amb facilitat sense dedicar-li massa hores aprenent com funciona.

-       Té un disseny atractiu i funcional.

Arran de tot això, després de reflexionar sobre el meu PLE, he pogut observar que estic desaprofitant les oportunitats que m'ofereix l'era digital, sobretot, en el pla educatiu i, desaprofitant també, les meves capacitats cognitives i la facilitat que tinc a l’hora de manejar tecnologia.

Cert és que utilitzo, des de fa poc, eines com Pinterest per fer un tauler on afegeixo informació que m'inspira per fer activitats o idees que recolzen metodologies constructives però, sento que m'estic perdent informació de qualitat i fiable en algun lloc de la xarxa.

Segurament, la culpa de tot això, és la meva forma d’entendre la tecnologia. Estic acostumada a la rapidesa de l’internet i a pàgines i programes senzills, tot això em limita en certa mesura quan utilitzo tecnologia perquè no faig tanta recerca i descart moltes aplicacions i pàgines, de vegades, per la seva aparença .

Uns dels meus reptes tecnològics, a banda de continuar amb el meu blog per a reflexionar sobre la meva tasca com a docent, és la de trobar una eina en la que em senti còmoda on pugui trobar un autor amb el qual sigui compatible (educativament parlant) per cercar, produir i compartir informació.

El blog és una eina que estic utilitzant des del primer anys de carrera i, sens dubte, és una de les eines on pots plasmar tot el que vulguis perquè et permet treure-li tot el potencial a les eines que coneixes. Es pot fer quasi de tot.

A l’esquema que veureu a continuació he marcat de color lila les eines que faig servir quan escric una entrada de blog:

Eines que complementen l'eina de creació i edició de la informació Blogger.

Per fer una entrada de blog, abans he d’utilitzar eines de recerca de informació, faig l’entrada a partir de blogger, però també utilitzo eines per crear artefactes propis. A més a més, el seu enllaç es pot publicar en qualsevol altre web. Possiblement vegeu enllaços dels nostres blocs al Twiter de la nostra profesora que ens ajuda a compartir els nostres pensaments i experiències.

Com vegeu, les convinacions són múltiples i quantes més eines es dominen més riquesa tindran les nostres creacions.

Fins la pròxima setmana!

Quines són les possibilitats de la web 2.0 per a la transformació del rol docent en el sistema educatiu? És necessària una transformació del rol del docent en el sistema educatiu?

Per què ens fem aquestes preguntes? Perquè la web 2.0 ha posat de manifest una realitat actual que engloba una manera nova de processar, crear i interaccionar amb la informació. Així doncs, ens ha fet qüestionar la modernitat de les institucions educatives en relació amb la seva qualitat i adequació dels serveis que fan en sintonia amb les necessitats dels nous temps.

Llavors, sí, cal una transformació. Recordem que l’escola va sorgir amb la Revolució Industrial per cobrir una necessitat: donar a conèixer i ensenyar a utilitzar una nova tecnologia (llegir i escriure). Doncs bé, l’educació actual ha de fer el mateix amb aquesta mena de revolució digital.

Els canvis que s’han de donar han de ser conseqüents amb el món actual que es defineix amb mots que expressen: flexibilitat, pluralitat, versatilitat, rapidesa, col·lectivitat, interdisciplinarietat, etc.

Tots aquests són mots que defineixen una nova generació de joves nascuts al final del segle XX, i és anomenada generació Einstein. Han crescut amb tecnologia i s’han adaptat a l’evolució d’aquesta, tot això els ha dotat d’una manera de processar la informació semblant a la d’Einstein: creativitat i multidisciplinària. Boschma (2007) citat per Cabero 2010, p 15.

M’he de situar en aquest col·lectiu i hem fa reflexionar sobre diferències que observo entre la meva generació i la dels meus pares quan manegen un ordinador. Tal vegada, les diferències no són perquè jo hagi emprat més l’ordinador que ells, sinó perquè tenc una altra manera d’entendre com funciona la tecnologia i processar la informació.

Tornant al terme web 2.0. a continuació adjunt un esquema que l’explica:

Esquema fet en conjunt a classe

Mentre que la web 1.0 era una plataforma estàtica de lectura del material creat per un expert, la web 2.0 és l’actual, és l’Internet dels nostres temps al qual els joves estan adaptats perfectament. Participen en rets socials, comenten i comparteixen articles, tenen plataformes on expressar-se i múltiples fonts on aprendre. Generant contingut a més de consumir.

La tasca del docent és la d’abraçar aquesta realitat i crear una educació 2.0 on es pot explotar el potencial dels alumnes i el de la tecnologia.

Cabero (2010) defineix l’educació 2.0 com aquella que té en compte les noves característiques (cognitives, actitudinals i socials) dels alumnes, i la possibilitat que les noves eines de comunicació ofereixen.

Però nosaltres considerem, com Castaño i altres (2008) citat per Cabero 2010 p 22, que l’educació 2.0 és més bé una actitud, una revolució social que cerca la participació a través d’aplicacions i serveis oberts.

Quant treballem amb tecnologia el que és imprescindible és que el docent faci una selecció d’eines adequades per a que els alumnes puguin crear coneixement de manera multimèdia. Això aporta noves oportunitats de metodologia més adients tenint en compte el perfil de percepció de la informació dels alumnes del segle XXI.

Requereix canviar el sistema educatiu per a que l’aprenentatge sigui de caire col·laboratiu i cooperatiu, front al competitiu, perquè és així com els alumnes estan acostumats a relacionar-se entre ells i en la Red fora de les instal·lacions educatives. Aquesta cultura de col·laboració, on l’intercanvi d’informació i construcció conjunta de coneixements es converteix en la peça clau del desenvolupament del procés educatiu (Cabero, 2010).

Les possibilitats de creació són il·limitades sempre que compleixin un respecte d’autories i llicències. També el professor pot crear els seus recursos atenent les necessitats del seu grup-classe, per crear sistemes de comunicació amb les famílies, per col·laborar entre escoles, dur un blog com a eina de reflexió personal, etc.

Hi ha escoletes que comencen a utilitzar Blogger per dur un diari de classe i per a comunicar-se amb les famílies i altres escoles. És un exemple el blog de S’olivera.

Vull reprendre una entrada que vaig fer al blog de tercer on parlo del meu mestre ideal per comprovar si tot el que estic defensant ara ja em rondava el cap. He assenyalat en negreta les característiques que penso que tenen més a veure amb les descripcions que estic fent. 

Creació pròpia

A continuació adjunt un esquema que resumeix el terme Web 2.0 en relació amb l’educació:

Mentre escrivia tot això he agafat consciència que un dia, quan sigui mestra, hauré d’aplicar-ho i la dificultat que comporta, també estic en certa mesura agraïda d’haver nascut en aquesta època perquè ara utilitzo les tecnologies amb molta facilitat, tot i que arribarà un dia el qual em costi estar actualitzada.

Referències bibliogràfiques:

  - Suvires García, M.A. y Ruiz Galacho, S.(2011): "Derechos de autor y propiedad intelectual en Internet paraeducación". En: J. Ruiz Palmero y J. Sánchez Rodríguez (Coors.). Buenasprácticas con TIC para la investigación y la docencia. Málaga: Universidad deMálaga.

- Cabero Almenara (2010): Web 2.0. El usode la web en la sociedad del conocimiento. Investigación e implicacioneseducativas (Capítol 1).

- Maiz Olazabalaga (2009): Web 2.0. El uso de la web en la sociedad delconocimiento. Investigación e implicaciones educativas (Capítol 8).

- Sangrà Morer (2014): La función educativa del “otro” en red. Visitada. URL http://blogs.elpais.com/traspasando-la-linea/2014/08/la-funci%C3%B3n-educativa-del-otro-en-red.html  (visitada  el 10 d’octubre de 2014).

- Maria Rosselló, E. (2014): La Enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas (traducció de George Siemens,2010).URLhttp://aprendreescrear.blogspot.com.es/2014/10/llavors-que-creixen.html (visitada dia 10 d’octubre de 2014)

La societat de la comunicació i la informació

Com és l’alfabetització del ciutadà en el segle XXI? Aquesta és la pregunta que aquesta setmana ens hem plantejat a classe.

L’alfabetització és un procés indispensable pel qual una persona ha de passar per poder ser integrada en el nostre segle. Com a futura mestra em plantejo com és l’alfabetització dels individus i com hauria de ser en la societat de la comunicació i la informació en la qual vivim.

L’alfabetització es tracta d’un conjunt de competències i habilitats que ens permeten poder utilitzar un text ja sigui oral o escrit per a comunicar-nos, però fàcilment podríem pensar que es tracta només de llegir i escriure. Haurem d’anar més enllà i no aturar-nos en la evidència del concepte.

I és que en la complexa societat en la qual vivim el concepte ha anat evolucionant com les nostres vides. Ens trobem en plena esplendor de l’evolució tecnològica en els nostres temps i tot es desenvolupa amb gran rapidesa a tals nivells que ja ens resulta difícil estar actualitzats. El llegir i escriure, com a tecnologia, també ha evolucionat i l’hem de considerar en la seva completa expressió.

Estudiant les aportacions del catedràtic de tecnologia educativa, Manuel Area, hem d’abraçar una nova concepció adequada a la societat tecnològica. L’alfabetització ha de incloure característiques com la interactivitat, la globalització o la omnipresència de les TIC’s. Llavors, l’alfabetització avui dia és de caire digital.

Les noves tecnologies es converteixen en el centre del canvi social i cultural (Area, 2002).  El que hem de destacar d’aquests canvis, el podem distingir entre factors positius i factors negatiu, el que Area expressa com cara amable i amarga.

Material elaborat conjuntamenrt a classe

  

Aquest conjunt de característiques ens afecta global i directament a tot el planeta generant el nous problemes sobre el impacte de la societat de la informació i la comunicació.

Des del pla educatiu ens hem de plantejar els següents reptes:

Material elaborat conjuntamenrt a classe

L’alfabetització doncs, s’ha de veure caracteritzada per la adequació als temps en el qual vivim, ha de tenir en compte totes les característiques ens recorda Area per no caure en el desfasament educatiu en el que moltes escoles està instaurat.

https://www.flickr.com/photos/rammorrison/2651957971/in/photostream/ 

Des de que naixem en aquest segle ens desenvolupem alhora que la tecnologia, i creixem amb aquesta que s’instaura a la normalitat del dia a dia. No cal doncs, educar els infants en l’ús d’aquesta?

Tecnologia és immersa en la nostra societat i cultura i, per tant, també hauria d’estar present a les nostres aules. Tasca del mestre és la de desenvolupar una multialfabetització.

https://www.youtube.com/watch?v=ybbc_q1iudM 

Us deixo un vídeo sobre l’evolució tecnològica i alguns dels efectes socials que té. Em fa pensar en exemples de com la tecnologia pot afectar de mala manera si no arribem a utilitzar-la amb moderació i adequació. Esper que us faci pensar o us inspiri nous dilemes. 

Presentació de l'Assignatura

Ara que ja som a quart tenim força experiència en assignatures teòriques i també en la part pràctica que l’any passat vàrem poder realitzar amb el Practicum I dins d’escoletes amb infants de 0 a 3 anys. Després de tot això, sembla que hem queden ganes de fer coses més pràctiques, innovadores i amb creativitat.

Així doncs, assignatures com les d’enguany m’apeteixen molt en el sentit que ens permetran aprendre aspectes nous que de vegades queden en segon pla.

Concretament, amb l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics en el Procés d’ensenyament-aprenentatge podrem crear un conte audiovisual per a la plataforma AGREGA. Haurem de partir de zero per crear una història nostra, amb il·lustracions nostres o de Creative Commons i fins i tot, les nostres veus per narrar-ho.

https://flic.kr/p/dKWNWZ

https://flic.kr/p/a2Tpbp

Amb les pràctiques he pogut comprovar la importància de saber contar contes i cançons als infants i de tenir un ventall ampli de recursos per que la sessió o l’activitat doni resultats. És importants també submergir-se en aquesta part de l’Educació Infantil, reconeixent el valor de les cançons i els contes que mereixen. D’altra banda, vull investigar en noves versions o en noves creacions que vagin més enllà de les típiques històries de princeses i herois (com ja vàrem analitzar en l’assignatura Comunicació Audiovisual i Multimèdia en l’Educació Infantil).

Les possibilitats són il·limitades!

Comencem coses noves i amb certa il·lusió ja que és el darrer curs del nostre Grau d’Educació Infantil.