Les TIC a l'aula. Canvi de metodologia.

http://www.flickr.com/photos/facelesslibrarian/5968362964

Després de totes les entrades antigues en les quals parlo de la importància de les TIC’s i dels seu desenvolupament al llarg de les darreres èpoques, vull parlar avui de les dificultats que es troben dins de l’aula i com l’afecten al professorat. 

Ja sabem que la vertadera innovació pedagògica per arribar a transformar l’educació d’avui va més enllà d’incorporar ordinadors a les aules.  “La dotació de recursos també és important, de fet, sembla que és un dels aspectes que millor s’han desenvolupat. Quasi tots els centres tenen wifi i hardwares suficients per utilitzar, alguns més i altres menys” gràcies a molts programes legislatius, com s’explica a la darrera entrada, s’ha arribat a nivells bastant òptims.

Tot i que és necessari no és suficient.  Utilitzar un ordinador no vol dir que s’estigui aprenent d’una manera significativa. Els recursos digitals ofereixen moltes possibilitats de ser emprats com a recursos significatius com explico a la entrada de blog però, també “és imprescindible que el docent faci una selecció d’eines adequades per a que els alumnes puguin crear coneixement de manera multimèdia. Això aporta noves oportunitats de metodologia més adients tenint en compte el perfil de percepció de la informació dels alumnes del segle XXI.” Ja ho sabem, no tot serveix, no tot ens ajuda a fer una passa al davant. Cal una revisió pedagògica que acompanyi la introducció de la tecnologia a les aules.

Com diuen Asorey, E. Y Gil, J (2009), si volem introduir les TIC a l’aula ens hem de preguntar si s’està arribant a una millora de la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge; si no és així, cal reanalitzar els nostres canvis.  Ens diuen que “els mestres d’Educació Infantil dissenyen les seves pròpies activitats per poder prescindir de materials comercials que no s’adaptin a les necessitats del grup.” Això requereix molta dedicació i temps que els mestres han d’invertir en fer aquestes produccions digitals, pot resultar com un contratemps però amb la formació adequada i motivació s’aconsegueixen activitats molts significatives i motivants per als infants. Val  la pena. Malgrat tot això, per molta motivació i voluntat del mestre, no val la pena que es destini tant d’esforç i temps en fer una rèplica digital d’estratègies i recursos tradicionals. 

Sembla que la nostra il·lusió per fer servir les TIC’s no ens deixa obrir el ulls; es tracta de que els infants creïn en comptes de fer activitats que continuïn fent de l’infant un agent passiu.  Asorey, E. i Gil, J. (2009) ens diuen que l'eina de Word és molt versàtil i que podem treballar amb imatges, mapes, dibuixos, texts, esquemes, etc.  Però, també ens ofereix “la possibilitat de fer fitxes en plantilles i els alumnes només podran escriure en els espais habilitats per això.”

Crec que això és una recomanació molt perillosa perquè sembla que no avançarem mai si les expectatives que tenim envers la utilització de TIC’s és per fer més senzill la producció de fitxes. En la meva opinió, les fitxes no són el millor recurs perquè hi hagi aprenentatge significatiu i les empraria en darrera instància com a material complementari de continguts prèviament desenvolupats i assolits.  

Als mestres els hi costa molt deixar el seu rol de creador important, com ja ho deia al segon curs de Gedi al meu blog, ser només un guia sembla que “posa en qüestió l’autoritat dels mestres […] és necessària participació, o col·laboració, dels mateixos alumnes i és ara, quan aquestes pràctiques tradicionals ens semblen anacròniques, és ara al segle XXI que veiem que les antigues tècniques d’ensenyament potser no són les més encertades ni afavoreixen un aprenentatge com cal. Tanmateix, encara hi ha escoles on les fitxes per emplenar amb lletres, números o conceptes abstractes són a l’ordre del dia, encara hi ha escoles on els mestres fan seure, callar i escoltar els seus coneixements pretenent que els nens ho aprenguin tot.” Si en voleu llegir més, sobre fitxes des del marc de la psicologia, ur remeto a aquesta entrada. 

Fer servir les TIC’s a l’aula requereix un canvi total de perspectiva i entendre un nou rol del mestre.  No podem caure en les següents activitats hipòcrites que recullen Asorey, E. i Gil, J. (2009):

-          “ Utilitzar l’ordinador com a premi.

-          Utilitzar programes comercials com a complement dels continguts proposats en la rutina diària.

-          Utilitzar la càmera digital o de vídeo per fer fotografies o gravar festes.

-          Utilitzar el DVD o projectors per a veure pel·lícules, moltes vegades de dibuixos animats.”

Això no és gaire innovador ni s’aconsegueix un aprenentatge significatiu de qualitat. Si això és el que es fa a les escoles significa que encara no ho tenim clar.

El programa ACOT  ja ens fa saber que aquest procés pot durar un parell d’anys (3-5 anys) i que ha de passar per 5 fases diferents. Amb el següent esquema que hem fet a classe conjuntament queda prou clar però, també us vull penjar un vídeo de Jordi Adell on ho explica amb exemples i així, youtube, potser trobeu més explicacions sobre aquest gran professor.. 

L’estudi ACOT ens ajuda a avaluar en quin nivell de competència digital es troba un mestre, d’acord amb les seves pràctiques TIC’s a l’aula. Pel que jo sé, el que veig i el que sento dir, molt m’he de preocupar perquè la gran majoria es troba a la fase 2 i, sent generosos, a la fase 3.   

Jordi Adell també recull a una entrada del seu blog un estudi  de la revista Learning, Media and Technology(2008), sobre la competència en la utilització de les TIC’s dels mestres de primaria d’Australia, els quals participaven en un programa d’integrar les TIC’s a les escoles.  Ens diu que la majoria dels mestres se situaven a la fase 1 i 2, tot i que alguns altres es trobaven en fase d’adquisició del nivell 3 i 4. A més a més, aquest procés d’evolució té molt a veure amb la motivació dels mestres i, de vegades, cal retrocedir per millorar les fases inicials abans de continuar. 

Per canviar això, torno a incidir en el següent: els mestres han de ser conscients que és un procés lineal evolutiu i que requereix molta reflexió pedagògica al darrera, molta voluntat per voler innovar la didàctica, iniciativa per continuar la formació en incloure les TIC’s a l’aula i acceptar que per a que tot això funcioni el docent és el major responsable en la seva actitud i en la seva metodologia, no és qüestió de tenir recursos digitals només.

La metodologia TPACK,  ens aclareix que cal una unió multidisciplinar per a que les TIC’s a l’aula funcioni. El mestre ha de saber coordinar els tres blocs de coneixement següents:

Google Crative Commons

-          Coneixement tecnològic.

-          Coneixement pedagògic.

-          Coneixement disciplinar.

Tot plegat fa que una classe sigui més atractiva però, també, més significativa pels estudiants. Aquestes pautes ens serveixen per plantejar una classe amb TIC’s que sigui coherent i de qualitat. 

Per concloure aquesta entrada, vull donar un bon exemple de pràctica innovadora de l’ús de les TIC’s d’un article que Jordi Adell (2003) desenvolupa a la revista electrónica de Tecnologia Educativa:

La caça del tresor, la caça del coneixement.

He fet una mica de recerca a internet i he trobat un blog d’una mestra espanyola que dóna classes d’espanyol al Regne Unit. A la seva part de recursos inclou aquesta activitat, L’explica (per a la meva sorpresa, al seu blog enllaça l’article de Jordi Adell!) i ofereix diferents TreasuresHunting ja planificats. Hi ha diverses temàtiques amb preguntes i enllaços, per exemple:  “Bacterias: esos bichitos malos.”