Limitacions i possibilitats dels software educatius.

Hola a tots de nou,

En aquesta nova entrada dedicada a l’assignatura de Mitjans i Recursos tecnològics en la Primera Infància vull parlar-vos sobre un tema prou actual i, que personalment, considero molt interessant i rellevant avui dia. Pel caire de l’assignatura notareu que la temàtica té a veure amb la tecnologia, en aquest cas, sobre els softwares educatius.

La realitat en la qual vivim, la nostra societat del segle XXI, està completament immersa en un ambient tecnològic del qual ens resultaria molt difícil prescindir. M’he d'incloure jo mateixa i, no vull dir que haguem de prescindir de tanta tecnologia, al contrari, haurem d’aprendre a discernir entre tecnologies positives i nocives en les nostres vides. Però com ja sabeu, en aquests blogs, em centro en l’educació infantil, avui, com aquesta tecnologia afecta a l’educació dels infants.

Per tot plegat, vull parlar dels softwares educatius que avui estan tant de moda. Qui no ha anat a una tenda de joguines i ha trobat milers d’exemplars senzills de hardwares que pretenen educar als nostres nens? Des de pianos que conten en anglès fins a petits ordinadors que ofereixen jocs diversos. A més a més, fins i tot, hi ha pàgines webs amb il·limitades opcions de jocs i activitats digitals dirigides als més petits.  

El que ens volem qüestionar des de l’assignatura és la validesa d’aquests softwares educatius. A les meves reflexions agafo amb pinces el concepte educatiu, no perquè consideri que no hi ha possibilitat educativa sinó que l'he de qüestionar i no donar per garantida.

Entrant en matèria: quines són les possibilitats d’aquests aparells?

La característica que més destaca en aquesta mena de producte és el seu caràcter multimèdia. Aquests softwares possibiliten utilitzar i combinar en moltes variants textos, imatges i àudio. Com podeu imaginar, aquesta combinació capta tota l’atenció d’un infant; sobretot, en el cas dels infants de les noves generacions que estan acostumats a dominar i utilitzar tecnologia a diari.

Penseu en un aula d’educació infantil d’una escola que no admet les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, un aula on els infants fan fitxetes tradicionals. Pel contrari, imagineu un aula on els infants poden crear amb tecnologies i disposen de varietats de tècniques per a aprendre. Quins infants es mostraran més motivats per dur a terme la tasca? Segurament, aquells que tenen materials atractius i actuals.

Els softwares que pretenguin ser educatius hauran de comptar amb un requisit clau: que sigui interactiu i l’usuari sigui capaç de construir el seu itinerari d’evolució interactuant amb l’aparell, és a dir, que l’infant sigui l’element actiu d’aquest sistema. D’acord amb això, seria de gran utilitat que un nen pogués decidir sobre quin nivell i quina temàtica tractar.

Però, per a que sigui un software de qualitat cal tenir en compte com es tracten els errors i les conquestes dels infants, considero que és un aspecte imprescindible a l’hora de parlar d’educació i ho vull destacar, tot considerant, també, els aspectes més gràfics que fan que un software sigui més atractiu i pràctic.

Adjunto un esquema que recull els conceptes bàsics relacionats amb tot el que és multimèdia segons Valverde:

Una altra problemàtica que presenten els softwares educatius disponibles al mercat apareix quan indaguem en l’esquelet que conformen aquests softwares, qüestionant aspectes com: és adequada l’edat? És adequat el nivell? El nen està aprenent realment?, etc.

Per determinar aquests aspectes haurem de tenir en compte un seguit de característiques que ens ajuden a analitzar en particular i no el producte general.

Segons el professor de pedagogia aplicada i psicologia de l’educació, Santos Urbina, també membre del Grup de Tecnologia Educativa de recerca sobre les noves tecnologies de la informació aplicades a l'educació, el llistat queda resumit d’aquesta manera: 

Llavors, haurem de tenir això ben present a l’hora d’adquirir productes tecnològics suposadament “educatius" per a infants. 

L’educació, una vegada més, és subjecte a consideracions alienes a professionals de l’educació i és utilitzada com a producte miraculós que dona grans beneficis econòmics a empreses i editorials.

Encengueu els televisors en dates properes al nadal i veureu anuncis publicitaris on la paraula “educatiu” apareix com a garantia de qualitat del producte. La majoria d’aquests productes aparentment educatius no ho són per sí sols, i d’altres no ho són ni ho seran mai. Qui s’atura a analitzar tot això?

Un altre recurs de les grans empreses és l’aprofitament de la popularitat d’un personatge de dibuixos animats per fer softwares o jocs diversos garantint així les vendes. No hi ha objectius pedagògics clars; només queda la intenció de treure un producte atractiu que convenci als infants i als pares. Això es pot veure reflectit en el fet que, algunes empreses ni tan sols compten amb professionals de l’educació que ajudin a dissenyar aquests productes.

Al voltant d’aquestes intencions, hem de considerar també el rol dels familiars que compren els productes. Sembla que les empreses s’aprofiten de la bona voluntat de pares inexperts que encara no tenen coneixements sobre quin perfil educatiu volen i les metodologies més encertades. Aquests compren confiant que el producte, de veritat, sigui educatiu. Alra bé, també denoto certa hipocresia en aquells que volen la millor educació per als seus fills, ho compren tot “educatiu” però, a l’hora de la veritat, no paren atenció a educar als seus fills ni passen una estona amb ells per aprendre junts jugant. Al cap i a la fi, acaben comprant productes educatius per no haver de dedicar temps en educar als seus fills.

Quant al paper de les escoles a l’hora de relacionar els infants amb softwares educatius, cal primer que repassem el concepte d’educació 2.0, ja que aquesta mena d’educació inclou les TIC’s. Us remeto la darrera entrada d’aquest blog, on parlo sobre educació 2.0; també vull facilitar el blog d’una companya de classe que també va reflexionar sobre aquest concepte (Felisa Tebar). Recomano la seva lectura.

Els softwares educatius són possibles i venen a complementar la tasca del docent, a facilitar l’aprenentatge de certs conceptes i habilitats en els infants tot amb un impuls motivador molt fort.

A classe hem conegut la plataforma Agrega on podeu trobar material educatiu digital organitzat per contingut curricular. És un projecte desenvolupat entre el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, Red.es i les comunitats autònomes estatals.

També hem analitzat contes interactius, són un bon exemple els de la pàgina web http://www.cuentosinteractivos.org/

Amb tot això, el docent pot destriar de la xarxa allò que més li convingui, d’acord amb les característiques del seu grup-classe i la seva programació. No és necessari que tot sigui digital, però, és cert que aquests tipus de recursos poden facilitar certes tasques i dinamitzar les classes.

La veritable tasca del docent és la de trobar material correctament adaptat, tot i que també té la possibilitat de crear continguts multimèdia que enriqueixin el desenvolupament de les seves classes.

La reflexió que em sorgeix després d’analitzar tot això és que la gran majoria de softwares educatius són potencialment educatius. Dic això perquè considero que un material d’aquest tipus no pot substituir l’ajuda d’un adult o d’altres individus que ajudin a desenvolupar diferents conceptes i habilitats en els infants.

Un software pot resultar molt útil a l’hora de potenciar i donar suport a un aspecte que ja s’hagi treballat prèviament amb l’infant. També, pot servir perfectament per introduir uns conceptes o presentar conflictes cognitius a desenvolupar posteriorment.

En definitiva, no podem pretendre comprar un aparell educatiu i deixar a l’infant que aprengui tot sol. La tasca més important, a banda de triar un software adequat, és la del rol que ha d’adoptar l’adult per guiar i complementar la tasca de l’aparell.